Direcció d’execució de les obres de rehabilitació de l’antiga fàbrica del Sucre situada al cantó de ponent de la ciutat de Vic, al carrer Historiador Ramon d’Abadal, per tal d’augmentar l’oferta d’equipaments de la ciutat, atenent a la nova ordenació urbanística del sector El Sucre, àrea delimitada pels elements d’estructura general viària i ferroviària, així com pels límits naturals que defineixen un sector uniforme i complet del teixit de la ciutat.

Es pretenia la preservació de la magnífica pell de l’edifici i la seva rehabilitació estructural i funcional com a centre comarcal d’entitats, comercial, cultural, etc., és a dir, un edifici com a gran contenidor d’usos públics, que podien anar-s’hi ubicant dilatadament en el temps.

La fàbrica del Sucre és un edifici de nau central longitudinal i tres cossos transversals no simètrics. La xemeneia industrial es situa prop de la façana sud de l’edifici, afitant i dimensionant el conjunt. En l’edifici existeixen els següents nivells: soterrani en un sector parcial de l’edifici, planta baixa, tres plantes pis i sotacoberta.

La intervenció en aquest edifici és, per la seva tipologia, gestació i abast, un encàrrec singular. Es tracta d’un edifici enorme que forma part de la memòria col·lectiva de tal geometria, emplaçament i excepcionalitat formal, que marca una fita territorial i dóna nom a tot un sector de la ciutat. El projecte respecta la magnífica pell d’obra vista, la geometria i el ritme de l’edifici original i únicament la coberta de la nau principal, de xapa galvanitzada i de secció curvilínia, ens indica la nova intervenció definida en un projecte de gran qualitat espaial i arquitectònica, amb importants reptes tècnics com el buidat de l’estructura de l’edifici, el rebaix d’un sector per ubicar-hi la sala d’actes i els magatzems i l’estintolament de la totalitat de les façanes amb uns 3.250 m2 i una alçada de més de 13 m en alguns llocs.

La implantació va ser senzilla atesa la condició d’edifici aïllat, amb un  important espai lliure i sense  serveis que poguessin dificultar l’aplec de material i el treball de les grues. El seguiment econòmic, molt rigorós, va permetre una desviació mínima sobre les previsions inicials malgrat que es tractés d’una obra de rehabilitació, amb un important volum d’enderrocs i amb l’aparició de gran quantitat de restes de sitges i galeries subterrànies, de notable execució i en bon estat, que s’han conservat i reutilitzat per a la ventilació de la nova galeria de serveis, atès que es comunicaven amb la xemeneia de l’edifici. Tècnicament, també cal destacar la necessitat d’interceptar, desviar i drenar les aigües freàtiques que no va detectar l’estudi geotècnic i que assolien una cota d’1m per sobre del nivell de la sala d’actes i els magatzems subterranis.

Obra amb una singular implicació de tots els agents que hi van intervenir i amb un seguiment estricte dels plans de seguretat i higiene; així es va assolir el tancament de les tres fases en què havia estat dividida l’execució sense cap accident laboral transcendent, aspecte notable pel qual cal que tots ens felicitem.